Una casa serà passiva si és capaç de consumir el mínim d’ energia per viure-hi confortablement aprofitant-se de les condicions de l’entorn, encanvi una casa serà activa si necessita el subministre constant d’energia des de l’exterior per obtenir el mateix confort. La manera com s’hagi dissenyat i construït farà que s’acosti més o menys a una o altra banda.
És a partir d’ aquesta diferència que neix el concepte PASSIVHAUS, una sistemàtica de construir edificis de molt baix consum energètic que el permet obtenir un certificat que acredita que s’han seguit uns controls en el disseny i execució per tal que no es superi la demanda de 15 kwh/m2 cada any per calefacció, segons els estàndards definits pel Passivhaus-Institut amb seu a Darmstadt (Alemanya), on fa 28 anys que s’hi construí el primer edifici d’ habitatges seguint aquests criteris.
Això s’aconsegueix recobrint tota l’envolvent de la casa amb una bona capa contínua d’aïllament que la fa estanca a corrents d’aire, molt bones fusteries ben orientades al sol i control de la ventilació interior amb recuperadors de calor.
El sobrecost de construcció que té una Passivhaus respecte d’una casa de baix consum energètic classe “A” pot superar el 20% actualment a la Cerdanya.
Aquest import es pot arribar a recuperar al llarg del temps gràcies a l’estalvi en calefacció d’aquest tipus de construccions. Evidentment l’amortització s’accelera com més s’usa la casa, sobretot durant els mesos més freds.
Sovint es confón la Passivhaus i la casa bioclimàtica/ saludable/ sostenible. El concepte Passivhaus es refereix tan sols a la quantificació de l’energia necessària per tenir un confort climàtic a l’interior i a l’efectivitat del sistema de ventilació que pot integrar filtres d’admissió de l’aire exterior. Serà en funció dels materials utilitzats en la seva construcció que s’aconseguirà una casa més saludable i que respecti el medi ambient.
Una vella casa de pagès tradicional serà bioclimàtica i molt saludable però mai serà passiva, encanvi una Passivhaus pot estar construïda amb materials potencialment tòxics o contaminants i tenir un quasi nul consum energètic per escalfar-se o refredar-se.
Si es vol la casa ideal caldrà obtenir el certificat de Passivhaus i acreditar que tots els materials emprats en la seva construcció han sigut extrets de la naturalesa de manera sostenible i han estat tractats sense productes potencialment tòxics per les persones o contaminants pel medi ambient.
La decisió de construir una Passivhaus bioclimàtica implica una voluntat conscient d’adaptar-se al clima, ambient i cultura de l’entorn, cada emplaçament concret necessitarà un disseny adaptat i difícilment “copiable” o traslladable a un altre indret.
Per a qui li interessi: https://inarquia.es/ejemplos-viviendas-pasivas